Glossari

Llum

Festa que es celebra, a Manresa, el dia 21 de febrer, per commemorar, segons la tradició, la vinguda d’una Misteriosa Llum -provinent de la muntanya de Montserrat fins al temple del Carme- que va afavorir la concòrdia entre l’església i la ciutat, acabant amb el desenllaç del conflicte produït durant la construcció de la sèquia que havia de solucionar l’abastament d’aigua a la ciutat.

Séquia

Una séquia és una excavació llarga i estreta que té la funció de conduir l’aigua des dels llocs de captació fins a les poblacions o camps de conreu.

A Manresa se’n va construir una, a partir de la sol·licitud dels consellers de la ciutat al rei Pere III, el qual va concedir el permís per portar l’aigua del Llobregat, des de Balsareny fins a Manresa, després d’una gran sequera iniciada l’any 1333. Es va començar l’any 1339, i es va acabar, després de grans vicissituds, el 1383.

Comença a la resclosa de Balsareny i travessa els municipis de Balsareny, Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages, arribant al Parc de l'Agulla de Manresa.

La séquia de Manresa te un recorregut de 26,7 km, un desnivell de 10 m i un cabal de 1 m³/s.

Sequiaire

Era la persona encarregada del manteniment i neteja de la Séquia i d’aquests dipòsits.

Durant un temps el sequiaire vivia en un edifici construït sobre aquests dipòsits. A partir de 195. també fou l’encarregat de clorar l’aigua.

“El sequier

[...] en el mateix document de concessió del permís per a la construcció de la Sèquia de l'any 1339 el rei Pere III ja establia la figura del sequier com a encarregat de la gestió de l'aigua de la Sèquia. Com s'indica en el document, aquest nou càrrec municipal seria escollit anualment pels consellers i jurats de la ciutat amb l'autoritat i consentiment del batlle reial. [...]

[...] privilegi atorgat per l'infant Joan el 28 d'octubre de 1385[...]el càrrec de sequier la funció del qual seria la de la conservació i custòdia de la Sèquia. Així, qui ostentés aquest càrrec hauria de complir i fer complir totes les ordinacións que promulgués el consell de la ciutat i que fossin referents a la Sèquia, a la seva aigua i a la distribució entre els diferents regants [...]
"La Sèquia de Manresa" capítol "Els primers segles de la Sèquia de Manresa" - Marc Torras (*Veure Bibliografia)

Concòrdia

Document amb les condicions de l’acord que es va signar entre el bisbat de Vic i la ciutat de Manresa el dia 19 de novembre de 1345 i que posteriorment va ser sancionat pel rei Pere III i confirmat pel Papa, el 1346. Aquesta concòrdia va permetre que s'aixequés l'entredit que pesava sobre Manresa i els manresans, i que, amb l’acabament de la séquia, l'aigua pogués arribar a la ciutat.

Goigs de la Llum

Els goigs són composicions poètiques de caire popular que normalment es canten en llaor de la Verge o d’un sant. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven.

La paraula goig també significa l’imprès en què s’estampaven amb gravats i orles molt treballades.

Els Goigs de la Llum són d’autor anònim i tenen per títol Goigs de la Misteriosa Llum o Goigs de la Miraculosa Llum. Es canten en diferents actes de la Festa de la Misteriosa Llum. N’hi ha referències des del 1696.

Pregó

És un discurs literari en el que es fa una glosa de la festa i/o l’enaltiment dels valors que representa.

Dins la Festa de la Llum hi ha:

• El pregó institucional, que es llegeix al Saló de Sessions de l'Ajuntament i es celebra, preferentment, el primer divendres abans del 21 de febrer, com a inici del cicle festiu.
  El Pregó, cada any, va a càrrec d'una persona destacada, fortament vinculada a la ciutat i amb arrels manresanes.
  L'acte acaba amb el cant dels Goigs de la Llum interpretats per una coral, que convidarà als assistents a participar-hi.


• El pregó infantil
  Que, actualment, i seguint la mateixa línia que el pregó institucional, ha adquirit un protagonisme propi. Es realitza, a través de la coordinació del Consell d’Infants, i el fa l’alumnat de sisè d’una o vàries escoles seleccionades, d’acord amb un criteri establert prèviament

Tronada

La Tronada és una composició pirotècnica que es fa a la Plaça Major quan s’acaba l’ofici de la Festa de la Llum. En aquesta ocasió és una tronada anomenada “a la Manresana”, que consisteix en un regueró de pólvora combinada amb petards i trons i escampada per terra, representant el simbolisme del rosari.

Ofici

Solemne celebració eucarística a l’església del Carme, en commemoració de la vinguda de la Llum, i presidida en anys alterns per l’Abat de Montserrat i el Bisbe de Vic.

Es clou amb el cant dels Goigs de la Llum per part de les corals, que hauran interpretat els cants litúrgics, acompanyades dels assistents.

És l’acte del qual es té referència més antiga.

Església del Carme

Es va començar a construir el 1322, al Puigmercadal de Manresa, amb estil gòtic. L’edifici va ser enderrocat durant la Guerra Civil, l’any 1936, i reconstruït més tard, en estil neogòtic i resta, encara, inacabat.

Segons la tradició oral, hi va arribar una Misteriosa Llum, provinent de la muntanya de Montserrat, que va entrar per una finestra de la façana principal, al mateix temps que les campanes començaren a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis central dividint-se en tres rajos de llum que es repartiren entre l'absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de l'església en direcció una altra vegada cap a Montserrat.

Montserrat

Monestir benedictí consagrat a la Mare de Déu de Montserrat i situat a la muntanya de Montserrat, a cavall entre la comarca del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat. La tradició diu que la Llum que va arribar a l’església del Carme de Manresa va partir de Montserrat.

Rei Pere III

Anomenat també Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (a causa del punyal que tenia per costum portar). Va néixer el 1319, a Balaguer, i morí al 1387, a Barcelona.

Fou rei d'Aragó, de València, de Sardenya (1336-1387) i de Mallorca (1375-1387); duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); comte de Barcelona i d'Empúries (1386-1387).

L’agost del 1339 va concedir a la ciutat de Manresa el privilegi de construir la séquia en resposta a la demanda dels Consellers de la ciutat que havien decidit construir-la després d’una gran sequera.

Galceran Sacosta

Bisbe de Vic entre 1328 i 1345, oriünd de Tavertet, es va oposar al pas de la séquia, que havia de portar aigua de Balsareny a Manresa, per les terres de Sallent, que estaven sota la seva jurisdicció. Això va provocar un conflicte d’interessos amb múltiples conseqüències, que posteriorment es va resoldre amb la Misteriosa Llum.

Miquel de Ricomà

Bisbe que va succeir a Galceran Sacosta a la seva mort, l'any 1345, i que va tenir una actitud més dialogant amb la construcció de la séquia i va acceptar les compensacions que li oferia la ciutat, i va signar la concòrdia amb la ciutat de Manresa.

Consellers de la ciutat de Manresa el s.XIV

Persones que governaven la ciutat.

El 1339 eren consellers de la ciutat de Manresa els senyors: Jaume d’Arters, Bertran de Castellbell, Bernat de Sallent, Pere Vilella, Jaume Amergós i Berenguer Canet, els quals decidiren fer una séquia que portés aigua del Llobregat fins al terme de Manresa per solucionar els problemes de sequera que patia la ciutat, i per això van haver de demanar al rei Pere III el privilegi de construir-la.

Guillem Catà

Mestre major o arquitecte de Barcelona que va dirigir la construcció de la séquia de Manresa, al segle XIV.

Ramon Saera

“Un dels més il·lustres manresans del segle XIV fou Ramon Saera (Ray- mundus d’Area, en els documents de l’època), jurista de professió, com també ho fou un seu germà, Berenguer, resident a Vic, i un seu fill i hereu, que també s'anomenava Berenguer.
Sabem per Sarret i Arbós, que va intervenir com advocat de la ciutat de Manresa en la resolució del plet que aquesta mantenia contra el bisbe de Vic per la qüestió de la Sèquia, que va ser fiscal de la Vegueria i Batllia de Manresa per nomenament de Jaume II; també, que va escriure unes Allegationes sobre la licitud de les vendes de violaris a carta de gràcia, de les quals ell es declara contrari, per considerar que era una manera d'ocultar préstecs usuraris, tractat jurídic que va ser publicat i estudiat per Josep Hernando.
Ramon Saera, a més d'un il·lustre advocat, era persona molt rica, com es desprèn del seu testament i de l'inventari de béns mobles que féu el seu fill, seguidament de la mort del pare”.

(Extret de l’article La biblioteca del jurista manresà Ramon Saera, mort I'any 1357, publicat a Dovella a la tardor de 2008, de Xavier Sitjes i Molins)

Els Pergamins de la Séquia

“Sense cap mena de dubte, en parlar d'aquests privilegis podem començar dient que ens trobem davant d'uns dels documents més importants per a la història de la ciutat de Manresa i que han tingut un impacte més directe en l'evolució i el desenvolupament econòmic, demogràfic i cultural de la ciutat.”
"D'altra banda, cal remarcar com a fet gens comú que, des de sempre, la ciutat ha estat conscient de la importància d'allò que es va concedir amb aquests documents i els ha sabut valorar com a privilegis importants i d'interès, atès que el resultat o les conseqüències de les concessions i pactes que es troben inscrits es aquests documents no és altra cosa que la construcció i posada en funcionament de la sèquia que des del segle XIV porta l'aigua que de manera ininterrompuda abasteix la ciutat de Manresa i el seu ampli regadiu”.

Text extret del llibre: TORRAS i SERRA, Marc. Els privilegis del “Llibre Verd” de Manresa. Manresa: Parcir Edicions selectes, 1998, p. 167-186.

(Document 1) Arxiu Comarcal del Bages/ Sèquia. pergamí 1. 1339, agost, 23. Barcelona

Pere III concedeix permís a la ciutat de Manresa per agafar aigua del Llobregat i fer una sèquia, per on cregui necessari, per dur I'aigua fins a la ciutat. La ciutat es podrà quedar amb tots els drets i rendes de la sèquia i, en els següents 10 anys, només haurà de pagar 5.000 sous en concepte de quèstia i podrà exigir i rebre les imposicions acostumades. Passat aquest termini, la quèstia serà de 12.000 sous.

(Document 2) Arxiu Comarcal del Bages / Sèquia, pergamí 2. 1345, novembre, 19. Vic

Berenguer, abat de Sant Pere de Besalú, com a procurador del bisbe de Vic, i Ramon Saera, com a procurador de la ciutat de Manresa, estableixen, aproven i signen els capítols i condicions de la concòrdia entre el bisbe i la ciutat sobre el pas de la sèquia pel terme de Sallent Miquel de Ricomar, bisbe de Vic, i el rei Pere III aproven i ratifiquen aquesta concòrdia.

(Document 3) Arxiu Comarcal del Bages / Sèquia, pergamí 3. 1346, juny, 12. Vilanova d’Avinyò

Climent VI, Papa d’Avinyò, confirma els capítols i condicions de la concòrdia entre la ciutat de Manresa i el bisbe de Vic sobre el pas de la sèquia pel terme de Sallent. Inclou el text de la concòrdia.

La Ben Plantada

Escultura de Josep Clarà, ubicada al capdamunt del passeig de Pere III, de Manresa, dedicada als Iniciadors de la Séquia.

Les primeres gestions es van fer el 1956, en què la Junta de la Séquia els va voler dedicar un monument.

El fet de ser una figura femenina nua va portar greus problemes a l’època, i l’escultura va quedar enclaustrada. El 1969 va ser recuperada i col·locada als baixos de l’Ajuntament.

Va ser finalment instal·lada el 1977, per la Festa de la Llum, essent administradors el Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Es pot trobar informació més detallada a Comas Closas, Francesc. HISTÒRIES DE MANRESA. Zenobita Edicions. Manresa, abril 2009.